Un port al servei de l’economia local i regional

La infraestructura portuària ha de centrar-se en l’activitat logística al servei de l’economia regional de producció i distribució, i acollir usos econòmics compatibles.

L’estancament demogràfic d’Europa, la creixent preferència pel consum local, les polítiques de reindustrialització, les tecnologies d’autoproducció com la impressió 3D i la major consciència ecològica –el que de manera general podem anomenar una regionalització de la globalització– han fet moderar les previsions de creixement del comerç marítim en les properes dècades a aquesta banda del món, malgrat que probablement encara augmentarà a escala global. Aquest procés planteja la necessitat de definir el rol de les infraestructures portuàries en relació amb el seu context local i regional.

De manera paral·lela al reconeixement del valor mediambiental dels fronts litorals i la seua importància com actius de salut, s’ha anat descobrint el seu potencial econòmic lligat a l’oportunitat d’acollir usos complementaris als estrictament logístics que asseguren un millor servei a les necessitats del context en els quals s’insereixen. A més, no podem oblidar que la funció principal de les infraestructures portuàries és la de garantir l’abastament de la població per satisfer, prioritàriament, les seues necessitats més bàsiques.

L'activitat i la infraestructura marítima-portuària té una tasca fonamental, que és garantir el proveïment i la reproducció de la vida dels pobles i les comunitats. Al port cal mirar-lo des de la perspectiva de la gent. Això no vol dir que l'activitat portuària no siga una activitat extremadament valuosa per a l'economia i el desenvolupament econòmic en general, i l'activitat d'intercanvi econòmic mundial, però no és el més important.
Jorge Sharp
Alcalde de Valparaíso
Cal identificar de manera realista les fortaleses [d’un ecosistema ciutat-port-territori] per acollir una àmplia varietat d'activitats [econòmiques] i treballar en entorns urbans altament densos. A la vegada que hi ha hagut un interés creixent en transformar els fronts marítims amb usos urbans, també existeix un corrent important que demana prioritzar els usos marítims. El fet de prioritzar aquests últims ha de servir també per a entendre quins altres usos compatibles es poden donar.
Diane Oshima
Directora de Planificació i Medi ambient del Port de San Francisco (2017-2021)

És en els sistemes integrats Ciutat-Port-Territori, amb alt valor mediambiental, però també urbà i humà, on les externalitats negatives de l’activitat comercial tenen un impacte negatiu major, on cal ser especialment prudent. És necessari compatibilitzar les activitats d’intercanvi al servei de l’economia metropolitana i regional amb el respecte a la vida de les persones i els ecosistemes. 

El port del futur haurà de renunciar a les activitats de comerç fàcilment deslocalitzables (com ara l’intercanvi de contenidors de vaixell a vaixell sense deixar el port) i prioritzar aquelles que serveixen les indústries pròximes de producció i distribució. Alhora els espais portuaris han d’explotar la seua capacitat per atraure activitats diverses i complementàries, convertint-se en un actiu espacial en aquests sistemes densament poblats.

Els ports creen molts llocs de treball en diferents sectors. Una tendència que estem veient és el creixement de centres i parcs logístics pròxims al port.
Fredrik Lindstål
President del Consell d'Estocolm Hamn AB - Ports d'Estocolm
Les ciutats, especialment les dels països en desenvolupament, poden fer un millor negoci amb els seus actius [portuaris] requerint inversions compensatòries en coses que la ciutat necessite, com el transport públic, l'habitatge o la inversió industrial. Aquesta negociació pot ser productiva per a moltes ciutats.
Keller Easterling
Dissenyadora, escriptora i professora en Yale

Per últim, el servei de la infraestructura portuària a l’economia local i regional ha d’incloure la compensació econòmica a les ciutats per les externalitats negatives que generen. Aprofitar els màrgens de la seua activitat per a l’impuls de l’economia local, serà clau per aprofundir en la seua capacitat redistributiva i generadora de valor arrelat.

Claus d'actuació

  • Dissenyar programes d’activitats econòmiques i sectors compatibles.
  • Facilitar els processos administratius per  la implantació de noves activitats.
  • Densificar amb activitats econòmiques industrials, tècniques, d’innovació arrelades al territori
  • Avaluar els beneficis generats de l’activitat portuària definint un sistema de compensacions al territori.

 

Testimonis
Fredrik Lindstål

President del Consell d’Estocolm Hamn AB – Ports d’Estocolm

Diane Oshima

Directora de Planificació i Medi ambient del Port de San Francisco (2017-2021)

Keller Easterling

Dissenyadora, escriptora i professora en Yale

Jorge Sharp

Alcalde de Valparaíso

Idees del mateix ámbit

I
Promovem l’aprofitament al màxim de les infraestructures existents a l’ecosistema Port-Ciutat-Territori i l’optimització de l’activitat comercial a través de les millores tecnològiques i de gestió, a la vegada que es redueix la petjada ecològica.
Saber més →

Optimitzem l’ús de les infraestructures portuàries

Amb
Fredrik Lindstål
II
La infraestructura portuària ha de centrar-se en l’activitat logística al servei de l’economia regional de producció i distribució, i acollir usos econòmics compatibles.
Saber més →

Un port al servei de l’economia local i regional

Amb
Fredrik Lindstål
Diane Oshima
Keller Easterling
Jorge Sharp
III
Els espais portuaris han de repensar-se per continuar sent actius de progrés. A la vegada que mantenen els seus atributs bàsics d’espais oberts d'intercanvi, han de poder adaptar-se a canvis futurs d’oferta i demanda; per això, les seues prioritats han de ser definides incorporant veus representatives diverses.
Saber més →

Un actiu de progrés social i econòmic

Amb
Stefan Al
Laleh Khalili
Gabriella Gómez-Mont

Coneix el ámbits