La transformació i desenvolupament dels espais de transició entre el port i la ciutat de les principals ciutats portuàries s’ha articulat, durant la segona meitat del segle XX i principis del XXI, mitjançant processos de revitalització. Aquests es caracteritzen per produir un canvi d’ús dels espais portuaris obsolets mitjançant interessos privats ja que requereixen, en la majoria dels casos, d’aquest capital per al seu desenvolupament. Aquest procés ha derivat en dos models que podem trobar arreu del món. 

El primer, genera un procés de terciarització amb usos d’oci i comercials, encarnant en el model de festivalització que caracteritza intervencions com la del port de Baltimore. El segon, produeix un procés hiperdesenrotllista de grans projectes arquitectònics amb un fort desenvolupament immobiliari, usos residencials o d’oficines, com el cas de Docklands a Londres o Southbank a Melbourne.

El repte aleshores, està a concebre la transformació necessària de les infraestructures portuàries com una estratègia de relació amb el context pròxim, que posa en el centre l’interés general i la seua realitat com actiu públic, a més de l’aposta per una funcionalitat múltiple. En aquest sentit, la infraestructura portuària ha de diversificar-se profundament i incloure altres funcionalitats de la ciutat, reconeixent la seua potencialitat per esdevenir part de la infraestructura social i cultural del territori que l’acull. Aquesta superposició de funcions permet donar flexibilitat i augmentar la capacitat d’interacció entre el Port i la Ciutat, omplint espais a l’espera d’assolir altres activitats logístiques, portuàries o noves derivades de canvis inesperats. Alhora, suposa una garantia per alinear el desenvolupament portuari amb la millora de la qualitat de vida als barris marítims.

La proposta de superposició d’usos compatibles d’accés públic es relaciona amb el repte que han d’afrontar les ciutats denses per millorar l’eficiència del territori ja construït i evitar expansions territorials innecessàries. La intensitat d’activitats que implica aquesta superposició promociona, a més, la generació de sinergies i innovacions dins de l’ecosistema Ciutat-port. La clau està en promoure solucions espacials i funcionals compatibles, amb el suport de la tecnologia i les millores en la seguretat de l’activitat portuària, que garantisquen el màxim accés públic a la línia litoral.