Les infraestructures portuàries tenen implicacions respecte del canvi climàtic i el medi ambient també associades a la seua activitat i les emissions que genera. El tràfic marítim suposa actualment un 3% de les emissions globals de CO2. A més l’activitat portuària concentra altres tràfics i activitats que agreugen les seues implicacions: connexions de transport terrestre amb camió, activitat logística interna, etc. 

Per tant, el port del futur deu alinear-se amb els reptes de mitigació del canvi climàtic i el procés de descarbonització de la seua activitat, tant pel que fa a la infraestructura com als diferents sistemes de transport que interactuen a l’espai logístic.

Les mesures a implantar en el procés de descarbonització són de tres tipus: tecnològiques, com la innovació en materials o condicionants de disseny; operacionals, com la possibilitat de reduir la mida dels vaixells o la seua velocitat, a més d’ordenar usos per reduir els impactes sobre el territori proper; i per últim energètiques, promocionant la transició cap a fonts d’energia verda. A més, el procés de regulació internacional és clau per garantir la definició d’objectius i el compliment d’aquests.

Aquest repte es reconeix ja per l’ecosistema portuari europeu que aspira, per exemple, a descarbonitzar el 90% dels molls en 2030 o proposa taxar el transport marítim per les seues emissions associades. Tot i això, entenem que el port del futur ha d’aspirar a més, i ser un actiu per reduir les emissions també del seu entorn. Convertir-se en infraestructures d’energia positiva on la generació d’energia verda de km0 puga donar servei al seu context o promocionar un transport intermodal, ferroviari-marítim, que consolide corredors logístics verds arreu d’Europa.