Convivim amb l’aigua
L’adaptació al canvi climàtic requereix un nou enfocament cap a les infraestructures: cal passar del control a la convivència amb les dinàmiques de l’aigua. Hem d’activar estratègies de resiliència i atendre a les variables lentes per conviure amb la modificació de cabals fluvials i pujades del nivell del mar.
El futur de l’ecosistema Port-Ciutat-Territori es trobarà totalment condicionat pels impactes del canvi climàtic. Els entorns litorals constitueixen un dels espais amb major exposició als efectes adversos del canvi climàtic: augment del nivell del mar, intrusió salina, risc d’inundacions, tempestes o avingudes.
Els ports, a més, juguen un paper central en aquesta situació; d’una banda, suposen una alteració de la línia de costa que amplifica alguns d’aquests riscos, però també són el límit on potencialment es poden donar les solucions per protegir les comunitats urbanes i algunes de les seues principals infraestructures d’aquests riscos.
Aquestes tres qüestions: l'afecció a ecosistemes, l'erosió i la intrusió salina, són tres dels efectes del canvi climàtic en el litoral. I els ports amplifiquen les dinàmiques naturals del canvi climàtic en el litoral.
Miriam García García
Doctora arquitecta, paisatgista, urbanista i directora de LAND LAB
Hi ha alguns departaments de la ciutat molt implicats en l'adaptació a la pujada del nivell de la mar, perquè tenen actius en risc. També hi ha altres agències de la ciutat que estan treballant de forma conjunta per desenvolupar un marc coordinat de principis sobre quins són els actius que la ciutat necessita actualitzar i adaptar. Actualment, nosaltres [el Port de San Francisco] estem iniciant les converses amb el sector privat per començar un procés de pedagogia sobre possibles inversions necessàries que també hauran de planificar.
Diane Oshima
Directora de Planificació i Medi ambient del Port de San Francisco (2017-2021)
Per tal d’assegurar l’adaptació als canvis que estan per venir, es requereix un enfocament de sistemes interdepenents i solidaris, on la infraestructura portuària participa del territori litoral com a part del sistema socioecològic obert. Les mesures d’adaptació al canvi climàtic s’hauran de dissenyar contemplant totes les externalitats i impactes de la configuració de l’ecosistema.
Per valorar els efectes de qualsevol transformació, hem de considerar aquests entorns oberts, són sistemes socioecològics oberts (...) Sense entendre aquest dinamisme i l’entorn del sistema, no podrem abraçar els reptes d’adaptació.
Miriam García García
Doctora arquitecta, paisatgista, urbanista i directora de LAND LAB
El desenvolupament dels ports haurà d’estar influït també per aquesta mirada, no sols l’adaptació de les infraestructures actuals. Qualsevol projecte de transformació haurà de plantejar-se en clau ecosistèmica per tal de ser resilient. Això implica incloure en el seu procés de disseny els canvis i projeccions de variables lentes per avaluar els riscos derivats del canvi climàtic. Per exemple, ser capaç d’avaluar les modificacions futures de la deriva litoral i les seues implicacions a llarg termini o les implicacions de l’augment del nivell del mar sobre les infraestructures.
A més, el port del futur requerirà l’adaptació de les solucions enginyerils actuals per integrar solucions menys dures, basades en la natura i la seua capacitat de regeneració que incorporen un major potencial d’adaptació per elles mateixa.
Metodològicament, un dels criteris per abraçar la resiliència davant dels efectes del canvi climàtic és tindre en consideració les variables lentes del canvi climàtic, és a dir, que la pujada gradual del nivell de la mar, l’erosió, la intrusió salina o la degradació dels ecosistemes s’han de tenir en compte a 2045, per exemple, i a 2100. Qualsevol treball que no es plantege així, no es pot considerar resilient ni adaptatiu, perquè no està tenint en compte els efectes a llarg termini.
Miriam García García
Doctora arquitecta, paisatgista, urbanista i directora de LAND LAB
El més interessant sobre [les] solucions toves, en comptes de les dures, és que no són binàries. Quan pensem, per exemple, en una barricada o una presa, estan o tancades o obertes. Però, les solucions menys dures són molt més graduals. Poden ajudar a atenuar les ones perquè absorbeixen part dels impactes. I a més, quan es danyen, no significa que estiguen totalment destruïdes, el sistema està fora de perill, és un sistema viu que es regenera per ell mateix.
Stefan Al
Arquitecte, urbanista i professor a l’Universitat de Columbia
Claus d'actuació
- Tenir un Pla de resiliència costera que genere actuacions per adaptar les infraestructures portuàries als efectes del canvi climàtic.
- Avaluar els impactes ambientals i de transformació dels ecosistemes derivats de la infraestructura portuària en períodes de temps llargs per incorporar les variables lentes – per exemple, a 2045 i 2100-.
- Investigar i dissenyar noves solucions basades en la bioenginyeria per a l’adaptació al canvi climàtic. Incorporar col·laboracions entre universitat-sector públic-sector privat per tal de generar solucions innovadores amb impacte positiu.
Testimonis
Diane Oshima
Directora de Planificació i Medi ambient del Port de San Francisco (2017-2021)
Miriam García García
Doctora arquitecta, paisatgista, urbanista i directora de LAND LAB
Stefan Al
Arquitecte, urbanista i professor a l’Universitat de Columbia