Miriam García García
Doctora arquitecta, paisatgista, urbanista i directora de LAND LAB
Testimomi complet
| Min. 5:26 | Per valorar els efectes de qualsevol transformació, hem de considerar aquests entorns oberts, són sistemes socioecològics oberts (...) Sense entendre aquest dinamisme i l’entorn del sistema, no anem a poder abraçar els reptes d’adaptació.
Miriam García García
Doctora arquitecta, paisatgista, urbanista i directora de LAND LAB
| Min. 7:46 | Aquestes tres qüestions: l'afecció a ecosistemes, l'erosió i la intrusió salina, són tres dels efectes del canvi climàtic en el litoral. I els ports amplifiquen les dinàmiques naturals del canvi climàtic en el litoral.
Miriam García García
Doctora arquitecta, paisatgista, urbanista i directora de LAND LAB
| Min. 13:43 | Metodològicament, un dels criteris per abraçar la resiliència davant dels efectes del canvi climàtic és tindre en consideració les variables lentes del canvi climàtic, és a dir, que la pujada gradual del nivell de la mar, l’erosió, la intrusió salina o la degradació dels ecosistemes s’han de tenir en compte a 2045, per exemple, i a 2100. Qualsevol treball que no es plantege així, no es pot considerar resilient ni adaptatiu, perquè no està tenint en compte els efectes a llarg termini.
Miriam García García
Doctora arquitecta, paisatgista, urbanista i directora de LAND LAB
| Min. 29:45 | Quan les postures, en comptes de ser dialèctiques, són d’[auto]protecció, el que s'aconsegueix és la confrontació. El que permet l’estudi, l'anàlisi, el desenvolupament de l’avaluació ambiental, és la dialèctica, eixe mecanisme per arribar als acords. Però quan t’atrinxeres en què no és necessari fer alguna cosa, el resultat és la confrontació, no es pot créixer.
Miriam García García
Doctora arquitecta, paisatgista, urbanista i directora de LAND LAB
Bio
Miriam García García (Sama-Langero, Astúries, 1971) és arquitecta (1989) i doctora (2017) per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid (ETSAM) amb Premi Extraordinari de Doctorat 2018 per la Universitat Politècnica de Madrid (UPM). És a més paisatgista, tècnic urbanista i directora de LAND LAB, laboratori de paisatges, oficina amb base en Barcelona. Des d'ella col·labora en diferents projectes destinats al foment i desenvolupament de la planificació espacial, el paisatge, el disseny urbà i la seua adaptació al canvi climàtic. Molts d'aquests treballs compten amb reconeixement nacional i internacional com el Premi de la XII Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme (BEAU), Good Practice 2012 del Comité UN-Hàbitat o SuperIlla Barcelona (plaça Enric Granados/Consell de cent). Combina la pràctica professional amb la investigació i la docència a banda i banda de l'Atlàntic. Actualment, és professora del Mestratge en disseny del paisatge de la Universitat Pontifícia Bolivariana (UPB), el Màster Universitari en Urbanisme i Estudis Territorials de l'Institut Nacional d'Administració Pública de Madrid i del Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori de la Universitat Politècnica de Catalunya (DUOT, ETSAB, UPC). Així mateix, és Membre de l'Assemblea per al Clima Neutral i les Ciutats Intel·ligents de la Comissió Europea i del Comité Científic d’Europan Europe.