Un actiu de progrés social i econòmic
Els espais portuaris han de repensar-se per continuar sent actius de progrés. A la vegada que mantenen els seus atributs bàsics d’espais oberts d’intercanvi, han de poder adaptar-se a canvis futurs d’oferta i demanda; per això, les seues prioritats han de ser definides incorporant veus representatives diverses.
Moltes de les ciutats més prosperes del món són ciutats costaneres i portuàries que s’han beneficiat del seu avantatge geogràfic, com a espais d’entrada de productes, innovacions, persones i idees. Avui, 205 milions d’europeus, el 41% de la població de la UE, viu a prop de la mar [1].
Les ciutats portuàries són llocs tradicionalment dinàmics i creatius que han d’aprofitar el seu potencial d’innovació per desenvolupar noves idees i projectes per protegir-se i protegir altres zones de l’augment del nivell del mar i de tempestes [2]. També han de ser capaces de reinventar-se i repensar les seues funcions econòmiques i les seues polítiques, per tal de continuar sent nodes de prosperitat i beneficiar-se de la seua condició d’ecosistemes oberts i innovadors, redefinint el que significa ser una ciutat portuària avui.
És interessant començar a donar una ullada a quins són els nostres models de progrés. No podem donar per fet que la noció d'un port com a infraestructura serà estable en el temps, sinó que ha d'obrir espais per reinventar-se. Són necessàries les converses al voltant dels espais de possibilitat futura. [Aquestes converses] cal fer-les entre persones que pensen des de diferents angles sobre què significa la globalització, el transport marítim, la relació amb la resta del món, el tràfic d'idees, la mobilitat dels cossos, etc. i que llavors just es genere un petit motor intern, obert a allò extern, on la reinvenció d'un mateix com a infraestructura, com a ciutat, es torne possible.
Gabriella Gómez-Mont
Fundadora d’Experimentalista
Cal anticipar-nos als possibles canvis econòmics i socials del futur –com per exemple l’augment de la producció local o la potencial irrupció de la ruta de l’Àrtic– tot i facilitar que les infraestructures s’adapten sense posar en perill els actius mediambientals i territorials. Els beneficis immediats mai haurien d’excedir els costos a llarg termini.
La resiliència del model estarà basat en la capacitat d’adaptar les infraestructures i les seues institucions de manera creativa i col·lectiva. Per tant, les funcions econòmiques de les infraestructures també hauran de ser una tasca democràtica que incloga distintes perspectives representatives, assegurant així el seu servei a l’economia i la ciutat.
El port del futur ha de definir participativament la seua funció econòmica, establint aliances entre els diferents agents de l’ecosistema portuari per esdevenir l’actiu de prosperitat desitjat. Incorporar perspectives diverses i complementàries, com la de l’economia blava o circular, gràcies a la inclusió d’altres interessos a l’ecosistema suposa una oportunitat per allotjar funcions múltiples que es reforcen i generen majors beneficis per a la ciutat portuària.
Donades les particularitats del nostre moment, amb el perill del canvi climàtic, s'ha de pensar molt en com els ports poden participar en els processos de reciclatge i reutilització.
Laleh Khalili
Professora de política internacional en la Universitat Queen Mary de Londres
Les solucions multifuncionals híbrides tenen molts avantatges, tant pel que fa a com s’integra [la infraestructura] a la ciutat, pels usos múltiples i l’activitat a totes hores, i per ser capaç de finançar el desenvolupament de la mateixa estructura.
Stefan Al
Arquitecte, urbanista i professor a l’Universitat de Columbia
Claus d'actuació
- Generar una cultura de l’avaluació de polítiques amb perspectiva de triple impacte (social, econòmic i ambiental).
- Incorporar els anàlisis cost-benefici econòmics i socials en les processos de planificació.
- Avaluar les alternatives desde la perspectiva de la ciència ciutadana.
Referències
[1] Suárez-Alemán, A. (2016). Short sea shipping in today’s Europe: A critical review of maritime transport policy. Maritime economics & logistics, 18 (3), 331-351.
[2] Nicholls, R.J., Hanson, S., Herweijer, C., Patmore, N., Hallegatte, S., Corfee-Morlot, J., Chateau, J. and Muir-Wood, R. (2007) Rankings of the World’s Cities Most Exposed to Coastal Flooding Today and in the Future. Executive Summary, Paris: OECD, Paris.
Testimonis
Stefan Al
Arquitecte, urbanista i professor a l’Universitat de Columbia
Laleh Khalili
Professora de política internacional en la Universitat Queen Mary de Londres
Gabriella Gómez-Mont
Fundadora d’Experimentalista