Desenvolupem l’ecosistema marítim d’innovació
Per impulsar la innovació, cal connectar els agents portuaris amb les noves activitats, les organitzacions educatives, les de suport empresarial i la disponibilitat d’espais públics i infraestructura cultural.
Els espais ciutat-port són zones de destrucció creativa i experimentació; cruïlles per a migrants i viatgers, treballadors marítims i la diàspora cultural; zones d’acumulació de capital i de circulació de béns comunals; centres per a nous moviments socials, emprenedoria sociocultural, iniciatives comunitàries, etc. [1]
Entendre la ciutat portuària com un ecosistema significa que els agents que hi formen part haurien de poder reconciliar els valors econòmics i socials d’una manera sostenible mediambientalment. Els agents econòmics que es localitzen allà tenen l’oportunitat d’intercanviar i reforçar-se, a la vegada que construeixen una visió compartida.
Llavors, com podem fer perquè quan arriba una [gran infraestructura] es puga aprofundir també en totes aquestes agendes paral·leles on no es torne més ni menys important parlar del posicionament de la ciutat i la competitivitat, que parlar també de qüestions ecològiques, temes de mobilitat, temes participatius, temes culturals, temes cívics, etc.?
Gabriella Gómez-Mont
Fundadora d’Experimentalista
Projectes recents en ciutats portuàries han tractat de fer emergir ecosistemes d’innovació en les àrees litorals, amb programes d’acceleració d’empreses de l’economia blava, l’aprofitament d’edificis amb valor industrial i la creació de nova infraestructura i regulació per a l’experimentació i les proves [2]. Les antigues drassanes es poden convertir en espais de formació, institucions educatives s’ubiquen en els vells molls, es dissenyen polítiques específiques d’emprenedoria i d’innovació social, s’obren espais als públics, es crea infraestructura social i cultural.
Els operadors marítims estan pensant en aquests termes [els dels nous espais d’innovació] i valoren les sinèrgies que es donen al compartir espai amb altres empreses. No només ha de ser [compartir espai] físicament, sinó també l'aspecte intel·lectual.
Fredrik Lindstål
President del Consell d'Estocolm Hamn AB - Ports d'Estocolm
L’atractiu dels fronts marítims creix amb la convivència de les activitats relacionades amb el tràfic marítim amb altres usos i dotacions públiques. La clau rau en la possibilitat d’intercanvi i fertilització creuada entre totes elles: les activitats portuàries tradicionals i les innovadores i creatives relacionades amb l’economia blava; la integració d’organitzacions educatives, de suport empresarial, junt amb la disponibilitat d’espais públics i infraestructura cultural. Aquests són els ingredients per a convertir les zones portuàries en districtes d’innovació amb capacitat de reinventar-se i transformar-se.
Claus d'actuació
- Realitzar cartografies dels agents de l’entorn amb l’enfocament de la quàdruple hèlix: administració, acadèmia, empreses i ciutadania
- Generació d’espais de diàleg i intercanvi, formals i informals, entre agents.
- Definir estratègies d’innovació social, tecnològica i econòmica a nivell de districtes portuaris.
Referències
[1] Ravetz, J. (2013). New Futures for Older Ports: Synergistic Development in a Global Urban System. Sustainability, 5, 5100-5118.
[2] Witte, P., Slack, B., Keesman, M., Jugie, J.‐H., & Wiegmans, B. (2018). Facilitating start‐ups in port‐city innovation ecosystems: A case study of Montreal and Rotterdam. Journal of Transport Geography, 71, 224–235.
Testimonis
Fredrik Lindstål
President del Consell d’Estocolm Hamn AB – Ports d’Estocolm
Gabriella Gómez-Mont
Fundadora d’Experimentalista