Hi ha evidència creixent dels efectes positius de la igualtat de gènere en la sostenibilitat mediambiental, social i econòmica. Està demostrat que quan les dones tenen veu i participació en l’administració pública, s’inverteix una proporció major dels recursos en despesa social [1], i es redueix la corrupció. Les empreses amb una proporció suficient de dones en llocs clau de gestió tenen una major productivitat [2]. Per tant, esdevé important assolir l’equilibri de gènere en tots els nivells laborals i especialment en les posicions de gestió i decisió.

Front aquesta evidència, ens trobem amb un context portuari amb fortes mancances pel que fa a la consecució efectiva del principi d’igualtat entre homes i dones. Cap de les principals autoritats portuàries de l’estat espanyol té una dona ostentant la presidència ni la direcció general. Pel que fa a la representació en òrgans directius Barcelona i València tenen una millor representació, amb un 25% i 30% de dones a l’organigrama directiu, altres com al port d’Algeciras sols un 8%. La desigualtat de gènere té un alt cost econòmic. S’estima que si hi haguera completa igualtat, el PIB mundial creixeria un 26% [3].

La participació de les dones ha millorat en els darrers anys en funcions tècniques, gràcies a una major capacitació i nivells de competència. Tot i que a l’estat espanyol representen un 28,13% de la força de treball, a escala global sols suposen un 1,2% [4] pel què es visibilitza que la distribució és realment desigual també entre països. Les barreres de gènere continuen sent una realitat als ecosistemes portuaris, que es perpetuen a més, per no estar en les prioritats d’actuació de les autoritats competents. 

És necessari activar estratègies per a reduir les desigualtats de gènere també en tots els nivells de treball de l’ecosistema ciutat-port-territori. Per exemple, aprofitar l’oportunitat de l’automatització, que tot i que suposa un desafiament per al sosteniment de l’ocupació, pot ser clau per incorporar més dones a posicions tècniques. A més, aprofundir en estratègies de visibilització i formació especialitzada per fomentar la promoció i la inclusió també en posicions directives.

Més enllà de les ocupacions d’alta tecnificació, cal entendre que l’ecosistema ciutat-port-territori requereix treballs de tots els nivells de qualificació en condicions de dignitat. Tenint en compte la importància vital de qüestions com l’abastiment, l’energia o la distribució, es requereix valorar, a nivell social i de condicions, aquelles ocupacions essencials que fins ara s’havien considerat de baixa qualificació.

La lectura de la igualtat al món laboral ha de superar la barrera del gènere per arribar a una perspectiva interseccional. Açò vol dir combatre desigualtats estructurals pel que fa a l’accés i condicions dignes de treball de persones sistemàticament vulnerades per les seues condicions (per exemple per la classe social o la religió). Aquest punt suposa un repte clau cap a la conceptualització dels ports com a pols de prosperitat inclusiva.

[1] Chattopadhyay, R. & Duflo E. (2004). Women as policy makers: evidence from a randomized policy experiment in India. Econometrica, 72(5), 1409-1443.

[2] Dezsö, C. L. & Ross, D.G. (2012) Does female representation in top management improve firm performance? A panel data investigation. Strategic Management JournalVolume 33, Issue 9 p. 1072-1089.

[3] Madgavkar, A., Ellingrud, K. & Krishna, M. (2016). The economic benefits of gender parity. Stanford Social Innovation Review. Disponible en línia a www.mckinsey.com/mgi/overview/in-the-news/the-economic-benefits-ofgender-parity

[4] International Maritime Organisation (2022). Women in Maritime. Disponible en línia a www.imo.org/en/OurWork/TechnicalCooperation/Pages/WomenInMaritime.aspx