El transport marítim segueix sent la manera més econòmica, confiable i amb menys despesa energètica per transportar mercaderies a través de llargues distàncies [1]. Representa la columna vertebral del comerç mundial i les cadenes de producció. Més de quatre cinquenes parts del volum logístic global es donen a través de la mar. En conseqüència, el funcionament adequat de les infraestructures portuàries facilita la inversió industrial i logística permetent la creació de treball i impulsant la prosperitat.

Paral·lelament, la principal activitat que sustenta el model econòmic dels ports en l’actualitat, és l’atracció i concentració d’aquests tràfics marítims i les diferents activitats associades. Aquesta necessitat de concentració i sosteniment dels volums suposa un repte, ja que el sistema operatiu i infraestructural actual genera impactes nocius en la sostenibilitat que poden acabar qüestionant la viabilitat de l’activitat a futur. 

El repte que enfronta l’activitat portuària és aleshores generar alternatives que reduïsquen aquests impactes, assegurant la disminució d’emissions i l’afecció en els ecosistemes. En territoris on la densitat d’infraestructura dura és ja alta, el focus es gira des de la inversió massiva en noves infraestructures dures cap a l’aprofitament al màxim de les existents. Reduir la construcció de noves infraestructures i edificis (que actualment suposen el 38% de les emissions de carboni) és vital per assolir l’objectiu de reduir les emissions a zero.

Aquesta millora de l’aprofitament ha d’estar basada en la implantació de millores tecnològiques i la millora de la gestió, què haurà de passar per la coordinació operativa a totes les escales. Les dues línies de treball són la digitalització i l’automatització de l’activitat portuària, que es perfilen com a eines clau per millorar l’eficiència de les infraestructures actuals. En aquest cas, la digitalització i la millora de la gestió permet reduir les cues dels vaixells que esperen per atracar, fent disminuir també les emissions contaminants. Pel que fa al cas de l’automatització de les terminals permet un millor aprofitament dels molls disponibles, permetent el sosteniment de l’activitat sense la generació de noves infraestructures. 

En resum, tenint en compte la densitat existent d’infraestructures i la necessitat de prioritzar la sostenibilitat, s’aconsella la moderació de l’expansió horitzontal de les infraestructures portuàries i l’aposta per l’aprofitament al màxim de les existents fent ús de la digitalització, la millora de la gestió i la coordinació a l’àmbit metropolità, regional, estatal i a escala europea, evitant la competència destructiva entre ports.

[1] The World Bank (2021). The Container Port Performance Index 2020: A Comparable Assessment of Container Port Performance. Washington, DC: World Bank.