Entenem el front litoral com un actiu de salut i benestar
Si pensem el front litoral com un espai públic de la ciutat aquest ha de ser accessible, inclusiu i saludable. Per això, la seua materialització deu potenciar la reducció de desigualtats de salut al seu entorn i garantir la qualitat de l’aire, la connexió amb l’aigua i l’apropiació ciutadana.
Les implicacions sobre el medi ambient identificades, també impacten de forma directa sobre la salut i el benestar de les persones i col·lectius que habiten a l’entorn pròxim de les infraestructures portuàries. El procés d’avaluació, transparència i declaració de les emissions ha millorat en els darrers anys, però també es demostra que els nivells de contaminació als entorns portuaris són insostenibles, superant les prescripcions adequades per a mantenir nivells saludables en molts casos.
L'impacte mediambiental en els ports és sens dubte una gran preocupació per als treballadors i les treballadores del port, perquè [són] les persones més afectades per la contaminació emesa pels vaixells o els camions al ralentí. [...] Els índexs d'asma, els índexs de diversos càncers [són més elevats], l'esperança de vida o l'esperança de vida projectada és molt menor per a aquest col·lectiu a Europa.
Katy Fox-Hodess
Professora de Relacions Laborals i Directora de Recerca del Centre for Decent Work, Sheffield University Management School
Hi ha alguns exemples interessants de coalicions entre sindicats i ecologistes. El més important és el del port de Long Beach, la Coalició Blava-Verd, que reuneix els sindicats d'estibadors/es i transportistes amb els [grups] ecologistes, i que ha aconseguit que s'establisquen noves normes.
Katy Fox-Hodess
Professora de Relacions Laborals i Directora de Recerca del Centre for Decent Work, Sheffield University Management School
La nostra salut i sensació de benestar, a més, es veuen influenciats pels contextos territorials que habitem cada dia. La proximitat d’espais públics accessibles i la qualitat dels entorns naturals es troben directament relacionades amb la millora de la salut i de la percepció de confort i qualitat de vida. Les infraestructures portuàries, en la mesura que formen part d’un front litoral, tenen un paper decisiu en la generació d’una xarxa territorial d’actius de salut contínua i sense trencaments. Relacionar la infraestructura portuària en estratègies de promoció d’infraestructura verda i blava millora la connectivitat ecològica i, amb aquesta, la salut dels nostres ecosistemes i de la població que els habita.
Quan pensem en la infraestructura, com infraestructura grisa, només té un objectiu. Així que penseu en un dic, només pot bloquejar, o una canonada de formigó només pot moure aigua. Però si tenim la solució basada en la infraestructura verda, com una duna, aconsegueix molt més que això. Es converteix en part del paisatge, pot convertir-se en un espai públic que la gent pot gaudir i caminar, i es converteix en una oportunitat perquè els ecosistemes prosperen.
Stefan Al
Arquitecte, urbanista i professor a l’Universitat de Columbia
La frontera entre l'oceà i la terra és extremadament fèrtil per als ecosistemes. Així que, si la convertim en una frontera grisa, no te cap possibilitat de sobreviure, però si la convertiu en una vora verda, hi ha moltes oportunitats perquè les diferents espècies prosperen.
Stefan Al
Arquitecte, urbanista i professor a l’Universitat de Columbia
La promoció de la connectivitat de l’ecosistema litoral, junt amb les mesures de descarbonització ja proposades, proporciona un conjunt de serveis i externalitats positives per mitigar els impactes dels ports sobre la salut de les persones. Algunes d’aquestes són la qualitat de l’aigua i els ecosistemes marins, la preservació de la biodiversitat i, directament relacionat, la millora de qualitat de vida de l’entorn pròxim.
Nova York, en lloc d'adoquins de formigó, [té] pedres produïdes a mida dissenyades de tal manera que puguen acomodar la població d'ostres. I les ostres són meravelloses per als ports perquè netegen l'aigua. Així que ajuden a purificar l'aigua i, al mateix temps, la gent de Nova York estima realment les ostres per menjar, de manera que estimula l'economia. I l'utilitzen com a eina educativa. Així que els nens i nenes de l'escola, van allà i veuen com es cultiven les ostres i com es recol·lecten.
Stefan Al
Arquitecte, urbanista i professor a l’Universitat de Columbia
La relació ciutat-port-territori com a límit porós, accessible i públic suposa una ferramenta clau per a la utilització d’aquest espai com un lloc promotor d’hàbits saludables com l’activitat física, la cultura i la interacció social. Per això, s’ha de tenir en compte la necessitat de generar espais justos, segurs i diversos, que no potencien desigualtats entre la població i que donen cabuda equitativament a sectors poblacionals tradicionalment vulnerats.
Claus d'actuació
- Garantir els límits dels nivells saludables d’emissions, tendint a reduir les emissions fins a eliminar-les.
- Complementar i superposar la infraestructura portuària amb espais que incloguen vegetació i tractament del cicle de l’aigua.
- Avaluar les desigualtats de salut existents en les ciutats i, especialment, en els entorns portuaris per a implantar mesures que reduïsquen de forma equitativa aquestes desigualtats. Per exemple, en cas que hi haja una situació de falta d’ocupació en un sector poblacional concret, generar mecanismes d’ocupació en condicions de dignitat per al sector; si hi ha una manca d’espais d’oci saludable oferir instal·lacions i llocs; etc.
- Generar una xarxa d’espais públics que permeten l’accés i el seu ús de forma saludable –esport, joc, activitats culturals i d’encontre–. Mantenir aquests espais en bon estat, i segurs i accessibles.
Testimonis
Katy Fox-Hodess
Professora de Relacions Laborals i Directora de Recerca del Centre for Decent Work, Sheffield University Management School
Stefan Al
Arquitecte, urbanista i professor a l’Universitat de Columbia