Tombem les barreres cap a un ecosistema port-ciutat-territori
Desdibuixem els límits per pensar l’espai de connexió del port amb el territori com un espai viu, canviant i permeable que aconseguisca generar situacions enriquidores a cadascuna de les bandes.
El procés de creixement i forta industrialització com a resposta a les xarxes globals de comerç ha produït un procés de segregació entre els ports, les ciutats i els territoris que els acullen. El seu desenvolupament deixà de ser simbiòtic per arribar fins a una situació insostenible de falta de relació entre dos peces territorials que semblen no tindre res a veure l’una amb l’altra.
Així i tot, el pes de les infraestructures portuàries en l’actualitat produeix pressions i externalitats sobre les ciutats i els seus contextos, amb un hinterland d’influència que s’endinsa kilòmetres des de la línia de costa. És per això que, regenerar la relació que s’estableix entre la infraestructura i el seu context, és clau per a la sostenibilitat de la infraestructura i el reconeixement de la seua responsabilitat cap al context.
El port és un lloc vinculat als interessos d'altres països amb què es comercia. Per tant, hi és i no hi és. El port atrau mà d'obra que pot requerir noves infraestructures al centre o la perifèria. La logística portuària també ha donat forma a tota mena de paisatges manufacturers i agrícoles.
Keller Easterling
Dissenyadora, escriptora i professora en Yale
L’objectiu principal és configurar un ecosistema Ciutat-Port. Aquest requereix una mirada integral per definir una estratègia de reconciliació entre els valors econòmics, socials i ambientals i resignificar la realitat de la relació Ciutat-Port. L’aposta es fonamenta en recuperar el servei de la infraestructura portuària cap al seu hinterland, com a porta a la mar i connexió amb altres territoris. És una infraestructura que ha de servir a l’ecosistema industrial i productiu com a node d’entrada i eixida. A més, en el cas dels ports que es localitzen en entorns urbans densos el servei al territori requerirà una resposta més complexa.
El "path dependency" [es refereix a] unes certes infraestructures base [que] són tan potents que generen direccions molt precises per a les ciutats i que després és molt difícil desfer-nos d'eixa direcció. [...] Què li veig com a repte a aquestes grans infraestructures? Justament això, que es mengen altres ciutats possibles.
Gabriella Gómez-Mont
Fundadora d’Experimentalista
La realitat portuària ha de ser més diversificada i treballar per promocionar l’ecosistema Ciutat-Port-Territori. En aquests casos, serà clau l’espai de contacte com a espai de connexió i intercanvi, capaç d’albergar la diversitat de les realitats (urbana, portuària i territorial) de l’ecosistema.
Es proposa treballar amb un límit que es dilueix i genera un entorn més ampli i porós on es produeix la relació entre iguals de les dues bandes. És l’espai de relació directa i física on es territorialitza l’ecosistema Ciutat-Port, és un espai de mediació i reconeixement entre els diferents interessos i agents. Un espai on s’agreguen funcions, infraestructures, i que promociona la col·laboració entre les parts. Es compon com un sistema dinàmic i complex, capaç d’adaptar-se i transformar-se segons les distintes situacions i requeriments amb què interactua.
La ciutat-port del segle XXI és la que tinga una vinculació orgànica. Que tinga un nivell d'integració que des del port o des de la ciutat, no siga perceptible la barrera. [...] Cal no oblidar que els ports estan en un bé públic, que són els límits costaners, fonamentals per al desenvolupament de les ciutats. El litoral no només està poblat de l'activitat marina-portuària, també hi ha l'activitat científica, l'activitat esportiva, recreativa, cultural, les caletes de pescadors, els terminals pesquers…
Jorge Sharp
Alcalde de Valparaíso
Claus d'actuació
- Treballar les àrees d’integració port-ciutat amb una estratègia més àmplia que purament d’ordenació, que integre els principis i ferramentes del desenvolupament inclusiu.
- Reclamar i utilitzar els territoris i infraestructures portuàries obsoletes com espais de relació port-ciutat
- Facilitar la convivència de les activitats portuàries amb usos urbans i públics en les zones i horaris on es puga permetre.
- Incorporar el disseny dels límits físics (p.e. murs o tanques) permetent la relació visual entre ambdues parts. Utilitzar materials i dissenys amb un caràcter d’espai públic
Testimonis
Gabriella Gómez-Mont
Fundadora d’Experimentalista
Jorge Sharp
Alcalde de Valparaíso
Keller Easterling
Dissenyadora, escriptora i professora en Yale